EL TIBET, LA DESTRUCCIÓ D’UN POBLE DURANT 50 ANYS

El 10 de març del pròxim any es compliran 50 anys de la gran manifestació que va tindre lloc als carrers de Lhasa, on els tibetans van envoltar el Norbulingka, lloc on es trobava el Dalai Lama, per tal de demanar-li que s’exiliara.

Després de que el Dalai Lama fugís del país i s’exiliara a l’Índia, els xinesos van esclafar la manifestació i van bombardejar el país tibetà. En eixos aldarulls van morir més de 200.000 tibetans.

Durant estos 49 anys la repressió xinesa al Tibet ha estat continua i ha provocat la mort de 1.200.000 persones i que 120.000 tibetans s’hagen vist obligats a abandonar el país.

La presència militar i l’ocupació xinesa que han denunciat en estos anys el Dalai Lama i Amnistia Internacional principalment, no havia tingut tant de ressò en els mitjans de comunicació com en les últimes setmanes. El motiu ha estat la pròxima celebració del s Jocs olímpics a Pequín , qüestió que m’agradaria analitzar.

Quan els xinesos van promoure la candidatura dels Jocs Olímpics, van declarar que la situació dels Drets Humans milloraria. Res d’això s’ha complert. Ans el contrari, la llibertat d’expressió es troba en un dels seus pitjors moment a la Xina, especialment pel que fa a l’ús d’Internet.

Però si tot això no era prou preocupant, la repressió xinesa dóna un pas endavant i el 14 de març va decidir respondre de manera desproporcionada al descontent dels tibetans. El resultat: 100 persones mortes (segons algunes fonts) que reclamaven els drets que 49 anys enrere els havien furtat. I això no acaba aquí perquè les autoritats xineses van expulsar del país tots els mitjans de comunicació, per tal que no puguen informar del que allí estava passant.

Després de tots estos incidents, van començar a sentir-se les primeres veus que animaven a boicotejar els Jocs Olímpics. Aleshores, per tal de normalitzar la situació, el govern xinès va deixar entrar al Tibet a 19 mitjans de comunicació estrangers, a través d’un viatge organtzat per les autoritats,  perquè pogueren comprovar que la situació en la capital tibetana estava normalitzada. Però la jugada no li va eixir be al govern, perquè un grup de monjos tibetans van denunciar la falta de llibertat davant els periodistes estrangers. Ara el govern xinès assegura que no es castigarà els monjos que protestaren davant els mitjans de comunicació estrangers, però, després de tot el que hem vist, no voldria estar en la seua pell.

El boicot als Jocs Olímpics de Pequín s’escolta cada dia amb més força i alguns polítics europeus com el primer ministre polonès Donald Tusk o el president txec Vaclav Klaus, ja han dit que no assistiran a la cerimònia d’obertura dels Jocs. Personalment crec que el boicot no és cap solució. Estava prou clar que els drets humans no millorarien en la Xina només perquè hi tingueren lloc els Jocs Olímpics. Al remat, que fa el COI deixant organitzar uns Jocs Olímpics al país del món on més penes de mort s’executen?