ROBERT MUGABE A UN PAS DE LA DERROTA

Des del 1980 en que Zimbabwe va aconseguir la independència Robert Mugabe ha dirigit este país, al principi com a primer ministre i en l’actualitat com a president executiu.

La empremta que ha deixat este militar convertit a polític no ha pogut ser pitjor, en l’actualitat Zimbabwe és un país amb una esperança de vida de les més baixes dels països africans al situar-se en 36 anys, la mortalitat infantil fins als 10 anys és de 650 per cada mil i dels 12.000.000 d’habitants que compta el país en l’actualitat al voltant de 10.000.000 pateixen problemes de desnutrició. Però això no acaba aquí, pel que fa a la vessant econòmica Zimbabwe és un dels països més corruptes del món, els polítics i militars que envolten al president gaudeixen d’uns privilegis difícils de quantificar mentre la immensa majoria de ciutadans és mort de gana, la taxa d’atur es situa al voltant del 80% i la taxa d’inflació és del 100.000% anual en l’últim any.

A més de portar a la més absoluta misèria al seu poble Robert Mugabe es caracteritza per les manipulacions electorals que ha imposat en les darreres comtesses electorals i per la repressió que ha sofert l’oposició política en el seu país, denunciada pels observadors internacionals i per les ONG defensores dels drets humans com Human Right Watch o Amnistia Internacional.

Però sembla que el temps se li acaba a este dictador, perquè en les eleccions celebrades el passat cap de setmana ja no li valdran ni les manipulacions per a continuar en el poder.

Zimbabwe en la teoria és una república parlamentaria amb un parlament bicameral i amb uns poders presidencials quasi il·limitats. Després de les eleccions presidencials, parlamentàries i municipals celebrades el passat cap de setmana, els resultats arriben amb comptagotes, però els primers resultats que s’han conegut donen la victòria en el parlament al partit opositor MDC del polític Morgan Tsvangirai. Però el resultat que tots esperen és el de les presidencials que tot sembla indicar que també guanyarà el MDC de Morgan Tsvangirai.

Com en qualsevol país africà dominat per la corrupció els problemes comencen quan s’han de canviar uns governants que porten molts anys en el poder i es neguen a perdre els privilegis, per tant ara començarà una dura negociació on a Morgan Tsvangirai haurà de donar una eixida digna a Robert Mugabe i a tota la xarxa que ha creat al seu voltant.

Morgan Tsvangirai tindrà que enfrontar-se a dos problemes que no se quin serà més difícil de resoldre, però que demostraran la seua capacitat de govern: per un costat capitanejar la transició d’un govern extremadament corrupte cap a una veritable república parlamentària, sense que això provoque una guerra civil i per un altre haurà de treure el seu país de la misèria en que l’ha deixat Robert Mugabe.

Per últim voldria afegir que la situació del govern de Robert Mugabe en Zimbabwe es va tractar de reflectir en la pel·lícula La intèrpret on es va substituir Zimbabwe per un estat fictici anomenat Matobo i Robert Mugabe per Edmond Zuwanie.

EL TIBET, LA DESTRUCCIÓ D’UN POBLE DURANT 50 ANYS

El 10 de març del pròxim any es compliran 50 anys de la gran manifestació que va tindre lloc als carrers de Lhasa, on els tibetans van envoltar el Norbulingka, lloc on es trobava el Dalai Lama, per tal de demanar-li que s’exiliara.

Després de que el Dalai Lama fugís del país i s’exiliara a l’Índia, els xinesos van esclafar la manifestació i van bombardejar el país tibetà. En eixos aldarulls van morir més de 200.000 tibetans.

Durant estos 49 anys la repressió xinesa al Tibet ha estat continua i ha provocat la mort de 1.200.000 persones i que 120.000 tibetans s’hagen vist obligats a abandonar el país.

La presència militar i l’ocupació xinesa que han denunciat en estos anys el Dalai Lama i Amnistia Internacional principalment, no havia tingut tant de ressò en els mitjans de comunicació com en les últimes setmanes. El motiu ha estat la pròxima celebració del s Jocs olímpics a Pequín , qüestió que m’agradaria analitzar.

Quan els xinesos van promoure la candidatura dels Jocs Olímpics, van declarar que la situació dels Drets Humans milloraria. Res d’això s’ha complert. Ans el contrari, la llibertat d’expressió es troba en un dels seus pitjors moment a la Xina, especialment pel que fa a l’ús d’Internet.

Però si tot això no era prou preocupant, la repressió xinesa dóna un pas endavant i el 14 de març va decidir respondre de manera desproporcionada al descontent dels tibetans. El resultat: 100 persones mortes (segons algunes fonts) que reclamaven els drets que 49 anys enrere els havien furtat. I això no acaba aquí perquè les autoritats xineses van expulsar del país tots els mitjans de comunicació, per tal que no puguen informar del que allí estava passant.

Després de tots estos incidents, van començar a sentir-se les primeres veus que animaven a boicotejar els Jocs Olímpics. Aleshores, per tal de normalitzar la situació, el govern xinès va deixar entrar al Tibet a 19 mitjans de comunicació estrangers, a través d’un viatge organtzat per les autoritats,  perquè pogueren comprovar que la situació en la capital tibetana estava normalitzada. Però la jugada no li va eixir be al govern, perquè un grup de monjos tibetans van denunciar la falta de llibertat davant els periodistes estrangers. Ara el govern xinès assegura que no es castigarà els monjos que protestaren davant els mitjans de comunicació estrangers, però, després de tot el que hem vist, no voldria estar en la seua pell.

El boicot als Jocs Olímpics de Pequín s’escolta cada dia amb més força i alguns polítics europeus com el primer ministre polonès Donald Tusk o el president txec Vaclav Klaus, ja han dit que no assistiran a la cerimònia d’obertura dels Jocs. Personalment crec que el boicot no és cap solució. Estava prou clar que els drets humans no millorarien en la Xina només perquè hi tingueren lloc els Jocs Olímpics. Al remat, que fa el COI deixant organitzar uns Jocs Olímpics al país del món on més penes de mort s’executen?

LA CARRERA CAP A LA CASA BLANCA I

Entre totes les eleccions que es celebraran en l’any 2008, n’hi ha una que destaca per damunt de les altres: l’elecció del president dels EUA, centre del poder polític mundial.

Tot i que ens trobem en la recta final de les eleccions primàries encara queden moltes coses per decidir, especialment pel que fa al costat demòcrata, ja que els republicans fa dies que tenen el seu candidat per a presidir els EUA, que és John McCain. Per contra, el Partit Demòcrata es troba immers en una lluita entre els dos candidats, Barack Obama i Hillary Clinton. Tanmateix, el candidat Obama porta un avantatge que tots els analistes diuen que serà difícil de remuntar per part de Clinton en les eleccions primàries que queden fins a la Convenció Demòcrata de Denver, que tindrà lloc a finals d’agost.

A dia d’avui els resultats provisionals en el Partit Demòcrata donen al voltant de 1630 delegats a Barack Obama i sobre els 1500 a Hillary Clinton, depenent de la font que consultem (Real Clear Politics, Washington Post, New York Times o CNN). Però el que si que sembla clar és que cap dels dos candidats aconseguirà els 2024 delegats necessaris per a fer-se amb la denominació abans de la Convenció Demòcrata de Denver.

Per tant, la lluita aferrissada en el Partit Demòcrata continuarà en els 8 estats on encara s’han de celebrar les eleccions primàries, però tot i això les enquestes diuen que cap dels dos candidats arribarà als 2024 delegats necessaris i és aquí on entrarà els jocs els 796 superdelegats. Els superdelegats són personalitats prominents del Partit Demòcrata, senadors, congressistes, expresidents i altres polítics i funcionaris del partit que no estan adscrits a cap dels dos candidats, que en una situació de normalitat no entrarien a decidir el candidat, ja que quan s’arriba a la Convenció Demòcrata el candidat ja ha estat triat entre les bases del Partit Demòcrata. Ens trobem, però, davant un resultat tant ajustat que amb quasi total seguretat acabaran decidint el resultat final.

En els últims dies dos factors han entrat en la campanya de les primàries demòcrates. D’una banda, les incendiàries declaracions fetes per l’assessor espiritual de Barack Obama, Jeremiah Wright Jr, que va afirmar que els EUA eren un país molt racista, paraules que provocaren que Barack Obama retrocedira lleugerament en les enquestes. I, d’altra, l’important suport a Obama de l’excandidat Bill Richardson. De fet, Richardson ha estat titllat de traïdor per part de la candidatura de Clinton, un polític que ha crescut políticament en el mandat de Bill Clinton. Per tant, haurem d’esperar a vore què diuen ara les enquestes sobre el aquest darrer suport a la candidatura de Barack Obama.

Welcome

Welcome to The black house blog. This blog is about international politics discussion and it hopes to be an open door to debate questions that surround us in this more and more globalized world. In this blog, people will be able to give their opinion with the respect that civilized debates deserve.

Therefore I encourage you to participate in order to enrich The black house.

Benvinguts

Benvinguts al blog The black house. Este blog de reflexions polítiques internacionals és una porta oberta al debat sobre tot allò que ens envolta en este món cada vegada més globalitzat, on totes aquelles persones interessades a donar la vostra opinió podreu fer-ho amb el respecte que es mereixen els debats civilitzats.

Així que vos anime a participar per tal d’enriquir este blog.